Quant sents que, per dins tot segueix igual, pero per fora has de dir 'adeu', quant et sents com si la vida et volgués arrancar una cosa que es teva, que formaba part de tu, i ho segueix fent, pero t'has d'acostumar en sentir-la en soletat, a dins teu.
Perque a la vida, no tot es pot triar.
Has de dir adeu a moltes etapes, a moltes persones i a molts moments.
Després del adeu el record és fa més gran que avans.
En molts casos com més lluny més pesa.
Recordem perquè creiem que tot allò mereix la pena de ser recordat, encara que avegades ens faci mal.
Molts cops volem tornar, i no sempre es possible.
Tot passat ha sigut futur, i tot futur serà passat.
I el present, es les dos coses fetes 'moment'.
Si aprenguessim a aceptar el passat, i a no patir tant per el futur, viuriam el present sense por.
Cada despedida és un començament, en tot.
Si penses que en aquella despedida has perdut tot el que era bo, no podràs fer que el moment que ve sigui molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada