divendres, 23 d’octubre del 2015

Caus. T'enfonses. Et trenques els punys. Arranques a plorar. Penses el perquè. Per què de la vida. Passa un dia. Passa una setmana. Els mesos.. No saps on ets. No saps per què. Per què? Per què tot t'ha de passar a tu? No veus res. Nomès a tu. I com passen les hores. Un dia t'aixeques. Somrius desprès de molts mesos. Olores la tardor. Olores la pluja. Aprecies l'escencia de la tardor. Camines. Surts. Beus. RIUS. T'enamores.. Vius. Tremoles d'adrenalina. Et fa mal la panxa de tant riure. Ho aconsegueixes. No vols que s'acabi mai. Te'n adones de que pots amb tot. Els teus ulls brillen. El teu somriure il·lumina. Passen els anys. Caus. T'aixeques. Et fas vell. Mires fotos de quant erets jove. Et pares a pensar amb tot i penses: M'agradaria caure'm mil vegades més.


1 comentari:

  1. Quin escrit més emocionant ! M'encanta també la cita d'Austen. T'enllaço des del meu blog http://aomates.blogspot.com

    ResponElimina